El meu joc de llengua

«Tota paraula dita desperta una idea contraria»

Aquesta cita de Goethe ens desperta les ganes de pensar ja que ens fa veure que podem trobar diferents punts de vista en una mateixa paraula i això em recorda a alguns jocs de llengua que hem vist a classe, com per exemple els anagrames o les paraules ocultes.

Jo vaig presentar a classe el joc d'endivinar pel·lícules perquè amb aquest joc, a banda d'aprendre vocabulari ens fa pensar i utilitzar la expressió corporal.

Aquest passatemps consisteix en fer que un grup de persones endivine el film que estas pensant per la teva expressió corporal paraula a paraula o amb una senya general que la represente.

 Hi ha diferents tipus de jocs de llengua, com per exemple els fonétics que un tipus d'aquests serien els embalbusaments. En valencià en tenim molts, però el que jo conec des de menuda i el que més m'agrada és "Plou poc però per a lo poc que plou, plou prou".

També trobem les paraules ocultes com a passatemps, que consisteix en formar més paraules a partir d'una ja donada. Per exemple:
MONARCA: món, mona, arca...
PAPANATES: papa, nates, pana...

Per finalitzar, als jocs de llengua reversibles, podem trobar els palíndoroms que es fan diguent una paraula al revés o una frase i que seguisca tenint sentit: Amor i Roma, o Català a l'atac. També els anagrames, que consisteixen en crear una frase amb un nom ja donat: Salvador Dalí- Dorsal valid